El Grup d’Estudi sobre la Literatura del Vuit-cents (GELIV) actua des de 1998 com un marc per a la reflexió i la comprensió de l’activitat literària catalana durant el segle XIX. Pren per objecte la varietat característica dels usos literaris del segle dit «de la Renaixença» i s’imposa l’objectiu de contribuir a actualitzar-ne el coneixement en l’interès per la renovació documental, la transversalitat i la dilució de les fronteres disciplinars.

La recerca a què el GELIV ha fet atenció comprèn aspectes diversos de les idees i els usos literaris del vuit-cents: de l’examen monogràfic d’autors, els problemes de la historiografia o la qüestió de la Renaixença a la història de les idees ―les de la tradició progressista, en el tombant de la Revolució del 1868; les del positivisme; les del renaixencisme; les de la crisi modernista. Grosso modo, traça una seqüència iniciada per (1) l’estudi de l’alteritat positivista en el marc de l’anomenda Renaixença (1998-2002), seguida de (2) l’examen de les seves diverses projeccions “realistes” (2004-2007); en conseqüència, més tard, de (3) l’observació de la pluralitat del fenomen del “renaixencisme” (2009-2011); i després (4) de l’examen de les vicisituts de la institució de l’espai social de la literatura catalana en la societat liberal i les seves múltiples projeccions (2013-2015).

El GELIV és un grup reconegut per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya. Bé en qualitat d’investigadors o com a col·laboradors, hi han estat vinculats, ultra els membres actuals, els professors Francesc Bernat, Laureà Bonet, Rosa Cabré, Sebastià Bonet, Roger Canadell, Montserrat Corretger, Xavier Ferrer, Giuseppe Grilli, Joan-Lluís Marfany, Joaquim Molas (†), Ramon Pla i Arxé, Damià Pons, Joan Ribera i Magí Sunyer.