Tout l’univers visible n’est qu’un magasin d’images et de signes.

Les images ont une histoire. Elles se déroulent sur des étendues affranchies des tracés biographiques d’innombrables orbites personnelles. Poreuses aux ruissellements de significations, dispersée dans les archives d’outre-tombe de la nature humaine, en germe des audaces du moment, ou convoquée par cette “nostalgie de l’avenir” (Rainer-Maria Rilke) dont les utopies de l’Âge moderne ont endommagé la généreuse hospitalité, les représentations agissent dans les arcanes et ressacs des entreprises collectives.

Una historiografia que tingués cura de les ombres de la memòria ―aqueixes imatges adormides que ens apareixen de sobte i actuen com a sentinelles fantasmagòrics del pensament― faria tanta atenció a les imatges com als manuscrits o als materials impresos. El visual ens proveeix del nostre repertori de figures, dels nostres punts de referència subliminals, dels nostres interlocutors tàcits.

la comprensión [es] un proceso que ocurre en la dimensión de la experiencia humana. Comprender es un proceso que se produce de forma paradigmática al entrar en contacto con una forma muy particular de realidad en la que están implicados signos: símbolos, textos, artefactos, palabras, acciones.